Si aneu al castell de Sant Miquel (i a la zona dels Angels)hi trobareu uns parapets grossos i desproporcionats, de propaganda de no sé quin pla de treball per netejar el bosc, que a més de ser horrorosament lleig i embrutir l'entorn, és una provocació, fet amb un sentit d'imposició que molesta tothom. Segur que les mides les han decidit des de Madrid, i de dins d'un despatx, perquè ningú que estimi la nostra terra pot col·locar un parapet tan desgraciat en un lloc tan nostre, tan bonic i tan poètic. A part d'això, és un moment dolent per a aquestes fanfarronades, perquè de tots és sabut els diners que haurien d'arribar i no arriben, i el que costa recuperar una part del que donem al govern central.
Neteja forestal o desforestació?
Aquell sender de Sant Miquel, que també s'anomena camí de la farigola, n'està farcit. Ara es fa més difícil localitzar-les, després de la tala despietada que s'hi ha fet.
Si aquests dies hom puja al castell de Sant Miquel, que és a tres quart d'hora a peu des de la font del Ferro, contempla un panorama diferent a l'habitual. Grans clarianes acompanyen el camí, i gairebé a dalt de tot s'han obert espais que tenen les dimensions d'una plaça pública. Alarmats per la gran destrossa de l'arboreda i de matolls, alguns usuaris es varen dirigir a les autoritats per saber què és el que passava. Hi va haver una reunió en què es donaren les explicacions precises: s'ha elaborat un pla ambiciós per tal de prevenir incendis forestals. Segons explicaren, els cims de les muntanyes figuren com una mena de xemeneies –quan s'escampa un incendi– que reparteixen foc per tots els vèrtexs. Resulta, per tant, necessari reduir el volum de risc obrint zones netes de tota vegetació.
Segurament és un argument assenyat i ple de sentit. Però el resultat estètic, ara mateix, és molt decebedor. Acostumats, els caminants i ciclistes, a recórrer indrets curulls de malesa, i molt més ara, en plena primavera, quan han florit esplendorosament tota mena de vegetals, aquella destrossa provoca un sentiment de rebuig, malgrat les assenyades explicacions dels responsables. Ells han treballat sobre una foto aèria que abarca les àrees de Sant Miquel i els Àngels. Imparablement, les zones vermelles del plànol són les assenyalades per portar a terme les obres d'aclariment de la vegetació, i a fe que no s'estan de res a l'hora de fer-ho! No eixamplen els camins, exclusivament, sinó que obren veritables clarianes que possiblement hauran de fer, en cas necessari, de tallafocs.
El Punt va entregar la setmana passada un treball gràfic amb flors silvestres. Aquell sender de Sant Miquel, que també s'anomena camí de la farigola, n'està farcit. Ara es fa més difícil localitzar-les, després de la tala despietada que s'hi ha fet. És clar que els més vells de la vall de Sant Daniel recorden quan tota la muntanya era gairebé conreada per pagesos que cultivaven camps que més tard van ser abandonats, afavorint la vegetació arbòria. D'aquest fet en dóna fe la gran quantitat de cúmuls de pedra que, formant vertaderes construccions geomètriques, es poden veure situades aquí i allà per la muntanya, i que fins ara no es podien contemplar, amagades per la vegetació: els pagesos acumulaven les pedres escampades pels prats, en llocs concrets, perquè els camps els quedessin exempts d'obstacles per treballar la terra. Havia de ser una feina feixuga, amb ple secà, i a l'albir de les vel·leïtats de l'atmosfera i el temps. Però podem pensar que des dels inicis de la història, desenes de civilitzacions varen patir i viure d'aquells sembrats. No tenien res més, ni cap altre mitjà de vida per subsistir. Ara, només és un passeig.
PUNT DIARI.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada