Chris Solinsky ha sorprès a tots. L'atleta nord-americà es va convertir fa un mes en el primer corredor de raça blanca capaç de trencar el mur dels 27 minuts en els 10.000 metres. El divendres va sobrepassar una altra barrera: els 13 minuts en 5.000 metres. Pocs esperaven la seva explosió aquest any, però ja coneixem el secret de Solinsky i, en general, de l'anomenat grup d'Oregon, que està generant nous talents per al malmès fons nord-americà. La antigravetat. Aquí resideix el secret.
Les cintes antigravetat van néixer amb la idea d'esdevenir una eina més per a la rehabilitació de lesions. Estaven pensades per a la recuperació de malalts en els serveis de traumatologia dels hospitals. No obstant això, la tecnologia, com tantes altres vegades, no ha trigat a donar el salt i ser aplicada a l'esport d'elit. Córrer en ambients amb menor influència de la força de la gravetat permet desenvolupar ritmes més ràpids, que a més potencien el metabolisme muscular. Treball de major qualitat, amb menys desgast.
Corren amb un 20% menys de gravetat per sota de la cintura
El primer atleta a apostar per l'entrenament en ambients de menor gravetat va ser Ritzenhein, un altre membre de lanueva onada de corredors de fons nord-americans que s'entrenen a Portland (Oregon) amb el patrocini i el control de la firma Nike, que té allà la seva seu principal. Ritzenhein va començar a experimentar amb els tapissos antigravetat el 2008 i la resta del grup, dirigit pels tècnics Salazar i Schumacher, s'ha incorporat amb rapidesa a la nova tecnologia.
La càpsula d'aire :
En què consisteix aquesta nova tecnologia? Simplement a disminuir la força de la gravetat en un espai tancat, com es fa per a la preparació dels astronautes. L'atleta se situa per córrer en el tapís (la típica cinta rodant que existeix a tots els gimnasos) però amb una diferència. La màquina incorpora una càpsula en la qual el corredor ha d'introduir les cames per ajustar el tancament per sobre de la cintura, de forma hermètica. D'aquesta manera, els glutis i les cames queden dins d'un ambient amb menys gravetat: poden córrer a ritmes de dibuixos animats.
Entrenen a ritmes molt superiors, però amb inferior desgast físic
El fonament de la màquina antigravetat es centra en generar un flux d'aire suficient per aixecar 180 quilograms a la meitat inferior del cos del corredor. Els fabricants indiquen que això permet córrer amb un 20% menys de gravetat.
Antonio Serrano, entrenador de Higuero i Chema Martínez, no té encara experiència amb la màquina. "La veritat és que no conec a fons aquesta nova tecnologia. Nosaltres no l'hem utilitzat mai", explica el tècnic.
Per la seva banda, Pau Vega, atleta i expert en aspectes tècnics, considera que "en el rendiment màxim, les cintes antigravetat permeten treballar a velocitats més grans que les pròpies de competició durant períodes de temps prolongats, afavorint l'adaptació al sistema nerviós central, que s'està remenant com el principal factor limitant del rendiment d'un corredor ". Vega destaca també que aquestes càmeres "no generen impacte en les articulacions, el que permet assumir càrregues més grans entrenament sense incrementar el risc de lesions". Finalment, aquest expert ressalta que "la transferència muscular a la cursa és absoluta, enfront d'altres mètodes regeneratius complementaris, com la màquina líptica o el aquarunning, que treballen muscularment de manera lleugerament diferent".
SERVIRÀ AQUESTA NOVA TÈCNOLOGIA PER MILLORAR EL RENDIMENT DELS CICLISTES...????????
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada