divendres, 1 d’abril del 2011

En Jordi se'ns en va a fer les Amèriques....

El nostre amic , alies el "brutu" se'ns en va una bona temporadeta (3 messos) als USA a fer un viatge en bici per "la cuna del MTB".
Desde aquí desitjar-li una molt bona aventura i que sàpiga que ens dona una enveja sana de no poder acompanyar-lo.
Aquí a la foto el teniu ultimant els últims detalls de la seva estimada bici de viatge que ...ja porta uns quants continents rodats...
Bona sort i bon viatge campió.......!!!!!!!







Crónica del nostre amic Jordi Puig del seu viatge  als USA:

Bones familia.

 A veure per on començo ja que hi a molt per explicar.
 Bé ara estic a un poblet aprop de les Vegas Needels  que està  a la frontera entre California i Arizona.
bé comencem amb la historia, que i a molt per explicar , i això que només han passat 5 dies.

Episodi 1:
Bé primer de tot m'ha tocat la loteria, resulta que el tema de la crisis està apretan fort i resulta que el happy de'n Jordi el 2008 no va fer la declaració de renta pensant-me que no calia ja que no arribo al mínim al final d`any , dons rès que penso mes del comte i ja s'han encarregat de dir-me-ho ""bingo""  haig de pagar 1700 eurelios als senyors de hisenda. Es a dir que el presupost del viatge a pendre pel cul i a més (encare no ho sé) demà haig de trucar al gestor que segurament també haure d'afegir 600 aurelios més de multa per ser tan bon ciutadà espanyol.
Però bé no tan plorar que el que està de vacances soc jo.

 Episodi 2: dons be jo en pensava que amb el tema de la neu jo era gafe, i on jo estava no nevava ,dons no, ja que e portat la neu a California !!
de fet avui es el 2on dia que no en mullo però be si ja plou al desert ja seria la hostia.
be abans d'arribar a JosuaTree va ser molt divertit semblava ven ve  que portés un núvol enganchat el cap i agafat un constipat de puta mare,això si e dormit a cada motel que "lo flipas", això si el presupost a pendre per el cul.
Era molt divertit aixecar-me cada mati i veure totes las muntanyes del meu voltant ben nevades.

  Episodi 3:  arribo a Joshoa Tree ,molt guapo ,trobo uns peus de gat de segona mà de puta mare per 20 dolars.
Dons vaig cap el park ,pago l'entrada , munto la tenda i au, els dos dies semblava que estava a l' aqua-park , més i més aigua.
Això si, vaig fer una excursió per un canyó molt guapo que a més i corria  l´aigua i que estic ben segur que això no u a vist gaire gent.
Es a dir que escalar ben poca cosa i per acabar-ho  de adobar tinc el turmell del peu esquerra ben inflamat i amb la bici cada cop en molesta més i no millora
En pensava que escalan no molestaria  però no, també em fa mal, però bé el que esta de vacances soc jo.

   Episodi 4 :  be surto de Joshua Tree cap a trobar la ruta 66 tot un classic dels u.s.a. , deixa de ploura per fí. Això si benvingut al desert aqui tenim un nou amic ,el vent , nou record per fer 100km. el modic preu de 8h. Mai no he entès perquè el vent mai no bufa a favor,  vaig fer cas a un bon amic que un dia en va donar un bon consell "mai lluitis contra el vent sempre perderas" .Bé finalment arribo al poblet , sorpresa ara entenc la expressió "poble fantasma", el poble a el mapa i surt això  si ,però no i viu ni deu , sort d'una gasolinera que venia xocolatines i "sopinstan".
això si la ventatge de un poble abandonat es que lloc per dormir no en falta.
Això si gràcies al vent i la pluja vaig gaudir d'unes vistes impressionants del dessert.

Episodi 5: Bè em desperto i el tiu de la gasolinera em diu que al mati quan a arribat a la gasolinera per obrir, resulte que li han robat el generador i no te aigua.
Hem pregunta si a la nit e sentit alguna cosa i jo ,després de la pallissa d'ahir si que estaba  per sentir sorolls.
Rés menjo 4 guarrades i apa a apretar el cul que resulta que el seguent poble on volia parar tampoc existeix es a dir , avui 120km de res , això si, avui el vent a afluixat però el que no marxa es el mal del turmell i tot inflar-me a antiinflamatoris això no es desinflama.
Però bé avui he arribat a un camping ple de jubilats a un preu que puc pagar, em dutxo i un poble com deu mana a 8km.
Es a dir que mi quedaré a reposar 2 o 3 dies i a meditar que faig ja que el tema de la pasta esta complicat.
Avui per celebrar-ho me fotut un bistec, que porto 5 dies menjant merda per estalviar.
Tinc las Vegas al costat i potser em donaré al joc a veure si tinc sort i guanyo alguna cosa.
Com es nota que estic sol, ja que em sembla que en ma vida havia escrit un correu tan llarg,la Cristina estarà contenta.
Be a veure que passa amb  aquest turmell que ara per ara es el que més en preocupa ,que fora conyes em fa força mal el pedalar.
Bé familia moltes gracies per deixar-me desfogar.
A veure quants el llegiu tot sencer. una abraçada  i fins aviat.
A veure si demà  estic una mica mes animat, ja que com diu en David "quina pena que em fas puta l que tens 3 mesos de vacances.

p.d: me'n descuidava porto 800km i he rebentat 12 vegades si no me descomptat ja que e acabat els  parxes que diua i només em queda una camara reparada  ja que no trobo cap botiga de bicis per comprar camares noves i parxes.





Bones familia.
Be despres de tres canvis i 28h de bus ja estic ja fa una setmaneta  a Wyoming,i aqui si que fot fred de veritat,.de fet aqui tot esta nevat.
El lloc es molt guapo.i en Manel i la Susana me estan cuidant molt be, de fet massa.
Be si segueixen aixi no marxaré mai.
 El peu sembla que esta millorant, de fet abans de ahir vaig anar a corre i ahir vaig anar amb en Manel a escalar a la Devil Tower i el peu no en fa mal ,cosa que m'analegro.
Però be, no sé que faré em la bici ja que me quedat força escurat i no tinc prous cales per seguir viatjan em la bici.l Lo mes divertit es que ahir estava repassant l 'itinerari que vaig fer i feia riure, he futut uns 1.000km .i no he fet res.
De monent tot va de puta mare, seguire disfrutan de l l'hospitalitat de'n Manel i la Susana i a disfrutar de las mevas vecancetas.
Us passo unas fotos ..
Una abraçada i fins aviat.




ÚLTIMA HORA...!!!!  EL BRUTU  JA RETORNA, AVIAT ESTARÀ ENTRE NOSALTRES...!!!
Bones familia.

  Bé, ja torno a estar a Sant Francisco, principi i final d'aquest viatge, a 3 horas d'anar cap a l`aeroport.
     fins aqui han estat aquets 3 mesos per els usa.
  A sigut molt diferent de com  m'ho  havia imaginat ja que de bicicleta ben poc,pero tot i axí  veien com havia començat haig de dir que a anat molt be, ja que m'ha passat volant i m'emporto molts bons records.en bona part gracies a l'hospitalitat de'n Manel i la Susi , que em van acollir  a casa seva com un més de la familia,.moltes gracies...!!!!!
      I com no, també moltes gràcies a tots per els correus que m'heu anat enviantr  a llarg d'aquets tres mesos.
Bé ara la tornada a casa cosa que suposo que es fara dura ja que tornar a la realitat sempre es dificil ja que això de la vida compenlativa li estava començant a trobar el punt, però bé nomès faltaria que jo em queixes.

Bé un cop més fins aviat i .moltes gracias a tots...!!!!

1 comentari:

Joan Gutierrez ha dit...

Això no li pot estar passant de veritat!!!!

pd. hauria d'haver portat la PIVOT. Aquella no punxa mai, jajajjeje