L’esport intens pot danyar el cor.

Un estudi realitzat per un equip de l’Idipaps (Hospital Clínic) demostra per primera vegada que un excés continuat d’exercici físic pot provocar fibrosi i arítmia cardíaques. El treball ha estat realitzat en ratolins i els resultats suggereixen la necessitat de realitzar controls cardiològics en esportistes de resistència.


Un estil de vida físicament actiu va associat a una disminució de la mortalitat per malaltia cardíaca en almenys un 30%, de manera que a major activitat física, menor incidència d'esdeveniments cardiovasculars. No obstant això, l'exercici de resistència continuat durant anys podria provocar alteracions en l'estructura i funció cardíaca creant un substrat per a patir arítmies. 
Així ho demostra per primera vegada un estudi publicat a la revista Circulation que ha estat realitzat per un equip multidisciplinar de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (Idibaps), que pertany a l’ Hospital Clínic de Barcelona. 
L'objectiu de l'estudi, que ha durat cinc anys, va ser determinar en un model animal els efectes crònics de l'exercici a llarg termini, quelcom molt difícil de realitzar en humans pel punt de cronicitat. Per això, l'equip del Clínic de Barcelona va sotmetre a un grup de rates a una hora d'exercici diari intens durant 4, 8 i 16 setmanes -el que podria ser equivalent en humans a un entrenament diari durant 10 anys-, i el va comparar amb un altre grup de rates sedentàries (grup control). 
Durant aquest temps van observar anomalies en l'estructura del múscul cardíac (fibrosi) en les rates sotmeses a l'exercici intens, especialment en aurícules i ventricle dret. Això suggereix una relació directa de l'esforç de resistència realitzat durant anys de forma continuada amb les probabilitats de patir una arítmia cardíaca. Això correlaciona amb les observacions clíniques d'una major probabilitat de patir fibril·lació auricular a llarg termini en atletes de resistència.
D'altra banda, la fibrosi cardíaca localitzada en el ventricle, podria ser similar a la que s'observa en alguns casos de mort sobtada en esportistes. Així mateix, l'estudi també demostra que el cessament de l'entrenament a les dues, quatre i vuit setmanes deriva en una remissió de l'anomalia cardíaca, el que significa que el cor restableix les seves funcions normals. 

Els resultats del treball suggereixen la necessitat de realitzar controls cardiològics en esportistes de resistència (corredors de marató, ciclisme o triatló) per detectar a temps possibles anomalies.