dimarts, 27 de desembre del 2016

GRANFONDO , CICLOCROSS , GRAVEL i MONSTERBIKE



Ciclocross: 





És bàsicament una bici de carretera per competir per terra. Tenen una geometria gairebé idèntica a un quadre de carretera, però amb un pas de roda més gran per poder col·locar cobertes més amples (fins a 700 × 35 o 38C). El cablejat va per sobre del tub horitzontal o per dins del cuadre per no molestar quan la carreguen a l'espatlla. Són bicicletes de beines curtes, nervioses i pensades sobretot per competir al màxim en circuits molt revirats durant com a molt uns 90 minuts. Des de fa uns anys, s'accepten els frens de disc en ciclocròs, encara que la majoria dels ciclistes punters prefereixen usar frens de tipus cantilever.






Granfondo:





És una bicicleta per fer ciclisme de carretera , però mes enfocada al  cicloturisme. Neix de la necessitat de fer més còmoda una bicicleta clàssica per competir en carretera. És a dir, la seva geometria és més alta i tendeix a tenir una posició pensada per a un ciclista més o menys habitual, però que no competeix ni pensa fer-ho. Als cuadres se'ls poden afegir materials que milloren l'absorció dels sots de la carretera (fibres especials, elastòmers ...). Poden ser de carboni o alumini, accepten un tipus de pneumàtics de major amplada (700 × 25 o 28C) i no necessàriament són bicis barates. N'hi ha que es munten amb frens de disc i fins i tot alguns quadres estan preparats per col·locar portaequipatges. Els ciclistes professionals també les fan servir en carreres de terreny complicat com les clàssiques del nord amb trams empedrats.








Gravel: 





Si fusionem una bici granfondo amb una de ciclocròs, no tindríem una 'gravel bike', però gairebé. Aquest tipus de bicicletes no estan pensades ni per competir ni per anar ràpid. La seva aparició en els últims anys està molt associada al ciclista viatger . Perquè us feu una idea, el seu hàbitat originari són les bastes planes o terrenys ondulats típics de la zona central dels Estats Units, un territori unit per multitud de "gravel roads" (carreteres sense asfaltar). La bicicleta gravel s'ha concebut per desplaçar-se, per cobrir llargues distàncies, amb o sense alforges, encara que no per anar ràpid. Ofereix una geometria còmoda i estable (en això s'assembla a una granfondo), però amb un pas de roda molt més gran (podrien muntar pneumàtics de fins a 700x42C). Poden muntar forquilla rígida o amb suspensió de poc recorregut i, en general, munten frens de disc. El manillar caigut, gairebé sense avanç (com el clàssic de carretera), és també molt característic de les bicis gravel. No són bicis pensades ni per dures pujades ni per baixades tècniques i terrenys revirats. Solen estar preparades per muntar alforges. Seria una bici idònia per fer un camí de Sant Jaume.    
També cal dir que actualment les bicicletes per fer "gravel"  cada cop es tornen mes "racing" ja que la popularització d'aquest concepte a fet que apareguin curses i es vulgui anar mes ràpid per les pistes de terra . Diriem que el concepte  "gravel" te dos filosofies.



Com podeu veure, hi ha algunes similituds entre els diferents tipus de bicicletes. Tot i així, si entrem en  detalls està clar que hi ha moltes diferències que no es veuen a simple vista. La bicicleta de gravel és una bici mixta, a mig camí entre una bici per carreteres més o menys asfaltades i una bici de ciclisme de muntanya . 



MONSTER BIKE:

Per cert, sabeu què sorgeix si fusionem una rígida de btt i una gravel? Doncs, una "monster bike" .. (una gravel amb neumatics de btt)



Els nois de OPENCYCLES  han creat  un nou cuadre polivalent ,el U.P. (Unbeaten Path –Ruta Invicte-) on pots configurar-lo amb l'opcció que mes t'agradi en cada ocasió.....per anar a fer granfondo (700x28)   , a fer ciclocross / gravel (fins a 700x40) o a disfrutar per la muntanya amb una monster bike (27.5x2.10).