Aquest dijous al migdia un company nostre ha sofert amb la bici un accident molt greu . Quan ell i en Joan circulaven per la recta direcció St.Marti de Llemana a l'alçada de la cruïlla amb les Serres un camió de deixalles que circulava a tota velocitat direcció St.Gregori per el centre de la carretera es va voler posar al seu carril ,peró degut a la velocitat que duia una roda va caure dins la cuneta i al voler-na sortir donant un cop de volant el camió es va creuar envaint el carril contrari entravessat, en Joan que anava davant i l'Agusti a darrera es van llançar amb la bici a la seva cuneta per intentar evitar la col·lisió. A en Joan no el va arribar a tocar però l'Agusti va rebre un fort impacte contra el lateral del camió que va acabarbolcat a la cuneta. Mala sort?, jo no ho crec, si que crec en un excés de velocitat per part d'un vehicle de grans dimensions per una carretera estreta que no hi ha gaire transit de la seva mida (peró si que i passen molts ciclistes que som com una formiga)) i que si hagués anat tal com s'ha d'anar per aquestes vies ,per el seu carril i a una velocitat adequada no hauria causat aquest desgraciat aconteixement. Biciociman.
AGUSTI, ELS BICIOCIS DESITGEM QUE ET RECUPERIS EL MÉS AVIAT POSSIBLE.
SENYORS CONDUCTORS DE VEHICLES MOTORITZATS , RESPECTEU-NOS I VIGILEU UNA MICA MÉS QUE SOM ELS MÉS DÈBILS AL PERILLÓS ASFALT..!!!!!!
La idea que un gimnàs pugui produir -part si no tota- l'energia que consumeix no és desgavellada, sobretot, considerant que és possible utilitzar la força humana allí produïda per a generar electricitat. Aquesta és la idea engegada per Adam Boesel, propietari de un original gimnàs de Portland (EEUU). The Green Microgym converteix la potencia mecànica produïda pels clients amb les bicicletes estàtiques en electricitat neta que s'emmagatzema en unes bateries. El gimnàs, que va obrir les seves portes el 1 de setembre, utilitza l'energia produïda pels clients per a alimentar gran part de la resta d'instal·lacions, com les cintes de córrer. Encara que de moment l'aporti elèctric humà és solament del 30%, Boesel pretén aconseguir arribar aviat al 100%. Quatre bicicletes estàtiques generen entre 200 i 600 W·h depenent de ?les ganes? que li posin els clients. El gimnàs també disposa de panells solars, eficients ventiladors en el sostre i una sala de ioga amb terra de suro. Per cert, manca de dutxes. Encara que, segons el propietari, es tracta del primer gimnàs d'aquestes característiques a EEUU, no és l'únic en el món. A Hong Kong, el Califòrnia Fitness aprofita l'exercici físic dels clients per a carregar les bateries i alimentar la il·luminació. A Rotterdam (Holanda) la pista de la sala de ball Watt, genera això, vats d'electricitat a cop de taló. A Londres, el Club Surya és altre exemple. Boesel ha posat una pàgina web des de la qual convida a altres propietaris de gimnasos a fer el mateix, oferint-se a donar consells per a l'engegada d'iniciatives similars.
El sistema pot començar a fallar l'any pròxim (2010 )?
El sistema GPS s'ha convertit en un dispositiu tan lúdic i eficient que els seus usuaris duen temps donant-lo per segur: taxistes, militars, conductors,btt¡r@s , mariners, agricultors No obstant això, segons un recent informe del Congrés nord-americà, tot aquell que disposi d'un d'aquests utensilis té motius per a rebaixar el seu nivell de confiança. El pròxim any, sosté el document, el sistema pot estar en perill degut tant a la falta de fons com als errors de gestió.
LA MAJOR CONSTEL·LACIÓ Elaborat per la GAO, l'agència que audita i avalua al Govern nord-americà, l'informe suposa una forta estirada d'orelles a les Forces Aèries d'aquest país, encarregades de gestionar el Sistema de Posicionament Global, que suposa la major constel·lació de satèl·lits militars --31 en total, alguns molt avejentados-- que mai han orbitat al voltant de la Terra. "Es desconeix si les Forces Aèries seran capaces d'adquirir nous satèl·lits prou ràpid com per a mantenir l'actual servei sense interrupció", exposa el document. Si no ho aconsegueixen, continua, "és probable que en el 2010, al començar a fallar els aparells, el sistema manqui del nombre de satèl·lits necessari per a mantenir el nivell de servei al que s'ha compromès el Govern".
"Aquest problema ja es va plantejar abans", explica Jordi Corbera, del Institut Cartogràfic de Catalunya, qui recorda que entre el 2003 i el 2004 van sorgir preocupacions similars, i fins i tot es remunta més enllà: després del col·lapse de la URSS, el Glonass, l'alternativa russa al GPS, "va passar de 24 satèl·lits a vuit o nou". No obstant això, ambdues situacions, insisteix Corbera, no tenen gens que veure.
"Els satèl·lits tenen un temps de vida útil d'entre 10 o 15 anys, però són tecnologies que passen molts controls, així que duren més sense excessives complicacions --explica--. La constel·lació del GPS ha superat la seva vida útil, i pot ser que alguns presentin certs problemes, però cal recordar que el sistema està considerat pels nord-americans com el seu tercer producte estratègic, després de les reserves de petroli i les d'aigua. No creo que EEUU vagi a permetre que es perdi tot aquest capital".
COMPETÈNCIA CREIXENT I potser ara menys que mai, quan el GPS té la competència molt a la vora: el Galileu, el sistema global de navegació per satèl·lit de la UE, comercialitzarà els seus primers serveis entre el 2011 i el 2014; el renovat Glonass resultarà completament operatiu l'any que ve o el següent; i, finalment, el Compass xinès estarà disponible a la fi del 2010 o principis del 2011, encara que solament per al gegant asiàtic i les seves regions veïnes. No obstant això, com s'encarrega de censurar l'informe del Congrés nord-americà, el primer recanvi d'un satèl·lit del GPS --un dispositiu que va començar en 1978 sent d'ús exclusivament militar i solament després, en 1983, va passar també a mans civils-- hauria d'haver estat llançat a principis del 2007, però s'ha postergat diverses vegades i s'anuncia ara per a novembre d'aquest curs, el que suposa un retard de tres anys.
"Això, entre altres coses, obeïx als problemes que hi ha amb els llançaments --assenyala Corbera, del Institut Cartogràfic--. Tenen molta demanda i hi ha molt poca oferta. Existeix una espècie de coll d'ampolla".
ENFRONT DEL PRECIPICI Pot ser que tinguin a veure amb les fallades anunciades pel document nord-americà o pot ser que no, però en els últims temps diverses persones que confiaven el seu rumb al GPS han acabat en situacions compromeses. Al començament d'any, per exemple, un motorista britànic va seguir cegament el que deia el seu dispositiu i va acabar en la vora d'un precipici. Li van posar una multa.
Estaria molt interessat en el teu invent de la suor. N'hi ha per tot el cap?????,ja que sempre amb cau la suor a les ulleres,ja ja ja ja que bó tiu.
Funciona?????te ales???
Ja diras algu per si n'hi ha per tot el cap.
Adeu..
Hola Miquel Si en vols per tot el cap, si et va bé en podem posar 4 o 5 i segur que funciona igual de bé.jejeje el model que he utilitzat és sense ales(suposo que les ales tapen la vista)jejejej.... doncs de veritat que va bé,a la cursa d'avui (1:09 h) m'ha anat de collons, he arribat amb les ulleres impecables. Suposo que a partir de les 2 hores potser queda plena i després no se com reacciona l'invent.
Si ho patentem encara farem la primera pela.
Au!, no entrenis gaire...
Hola nois. Aquest invent també el fan servir els manaies ja que el seu casc es de llauna i no té forats de ventilació.....
*comentari d'en SAMU: BiciOcis!!!!i a tothom, merci per venir. Hem aconseguit passar de ser una cursa de 4 amics(literalment i realment) de les primeres edicions a arrivar a la xifra de més de 95 inscrits. A part del fiasco dels dorsals i de la sortida voldria que em donguèssiu la vostra opinió, crítiques, etc per tal que l'any que ve estigui més ben organitzada o sigui diferent, etc. Merci. SAMU
REFERENT A LA CICLOTURISTA DE LA BONAIGUA HA ESTAT MOLT BÉ.
LA ORGANITZACIÓ S'HO HA CURRAT MOLTÍSSIM ,JA PER ELS AVITUALLAMENTS COM EL DINAR I FINALMENT LA SEGURETAT PER TOT EL TRAJECTE HA ESTAT EXCEL-LENT.
ELS PRIMERS QUILOMETRES HEM ESTAT AMB EL GRUP CAPDAVANTER,POSTERIORMENT AL CAP D'UNA HORA I MITJA " EL PRIMER PORT" DE LA BONAIGUA, ENS HAN POSAT HA CADASCU AL SEU LLOC,TOTES LES PUJADES I PORTS SON MOLT LLARGS PERÓ DE DESNIVELL ES BAIX
I PER ULTIM LA PLUJA QUE HA ESTAT CONSTANT EN TOTS ELS PORTS,TAN DE PUJADES I BAIXADA JA QUE HAN ESTAT MOLT PERILLOSES
ET DEIXO ALGUNA FOTO DE LA CALAMARSA EL DIA ANTERIOR
PRÓXIM OBJECTIU LES TRES NACIONS. Comentari de: MIGUELON.
M'he pogut treure l'espina clavada. Després de la rabia acumulada per haver punxat 2 vegades a la cursa d'ahir del Cetig(que tant de nervis m'ha fet passar) avui em volia desafogar a la Cavallera. M'he trobat de collons a les pujades i he arrivat al cap de 3h10 bastant bé de forces. Aixó si, crec que no tornaré. Massa tècnica per mi, als corriols infernals de pedres em passaven, fins i tot, les iaies amb crosses. Quin patir baixant!!!! de totes maneres una volta molt, molt maca.
Bones, aqui teniu les fotos del dia d'avui. Circuit molt xulo, pujades amb unes paelles fortíssimes, corriols revirats i molt entretinguts i 4 magnífics avituallaments.L' organització molt bé amb obsequis al final. Conclusió : Cal repetir. Els resultats que ens els hem fet una mica nosaltres tal com hem arribat a meta :
2on J. PUIDEVALL. 4art N. TRIES. 9è F. DONAIRE. 10è D. COLL. ? S. PAREJO.
CRÓNICA DE: FERRAN DONAIRE.
Bones, al final he decidit anar a viladrau a la ruta bandolera en lloc d'anar a el caixa a tossa. Els valents de bicioci que hi han format part: Ferran Donaire,Domenec Coll, Samu Parejo,Narcís Trias i Jordi Puigdevall. Ha estat molt bé, sempre és bo anar a una marxa tant ben montada, ben parida i tant maca com aquesta (i també destacar una duresa moderada)hem calculat que erem el voltant de 300 corredors entre volta curta i llarga. Deixo la classificació dels primers classificats:
PD: el 1er ha estat aquell ciclista que corria amb una cannondale taronja i que portava un mono d'una sola peça de color groc i sense lletres, que sobint ens em trobat a diferents marxes, i resulta que ara ja te equip. jejeje
JA DISPOSEM DE LES SAMARRETES SUMATORY HERMIDA onTour 2009. Pvp 26€. ELS MITJONS,GUANTS, ETC.. COMENÇARAN A ESTAR DISPONIBLES A MITJANS DEL MÈS DE JUNY.
Denis Menchov, tercer rus que inscriu el seu nom en l'historial del Gir, ha arribat a amb 31 anys al cim de la seva carrera esportiva, però encara li queda un esglaó, el Tour, per a accedir al club dels guanyadors de les tres grans rondes per etapes. El ciclista nascut en Orel el 25 de gener de 1978 va guanyar la Volta A Espanya 2005 després de la desqualificació per dopatge de Roberto Heras, dos anys després va tornar a guanyar-la, aquesta vegada per mèrits propis en la carretera, i altres dos després acaba de guanyar el Gir. Menchov, adscrit al tipus de ciclista físicament gran, sense la explosividad dels escaladors purs però capaç d'arribar a una gran potència a ritmes sostinguts, es va formar en la factoria de José Miguel Echavarri del , l'equip que li va descobrir en una prova aficionada als Pirineus. Des de llavors, Menchov, casat i amb un fill, ha fixat la seva residència en Mutilva (Navarra). El rus de gel, el rostre del qual, per a desgràcia dels seus rivals, no llança indicis del seu veritable estat en plena carrera, és un home tímid, que fuig dels micròfons. En el Gir del centenari ha viscut molt de prop la cara i la creu de l'esport. Enfront dels llorers del triomf, la tragèdia ha estat a punt de colar-se en la seva mateixa habitació. El seu company Pedro Horrillo va caure per un barranc de 80 metres en la vuitena etapa. Va salvar la vida de miracle, però probablement no podrà tornar a competir com professional.
Clasificación general final del Giro de Italia:
1. Denis Menchov (RUS/RAB) 86h03:11. 2. Danilo Di Luca (ITA/LPR) a 0:41. 3. Franco Pellizotti (ITA/LIQ) 1:59. 4. Carlos Sastre (ESP/CTT) 3:46. 5. Ivan Basso (ITA/LIQ) 3:59. 6. Levi Leipheimer (USA/AST) 5:28. 7. Stefano Garzelli (ITA/ASA) 8:43. 8. Michael Rogers (AUS/THR) 10:01. 9. Tadej Valjavec (SLO/ALM) 11:13. 10. Marzio Bruseghin (ITA/LAM) 11:28. 11. David Arroyo (ESP/GCE) 12:50. 12. Lance Armstrong (USA/AST) 15:59. 13. José Serpa (COL/SDA) 16:11. 14. Kevin Seeldraeyers (BEL/QST) 16:15. 15. Yaroslav Popovych (UKR/AST) 16:15.
COMENTARI DE: J.PUIGDEVALL: Bones, només volia dir estic molt content de com ha anat la meva primera marxa cicloturista, tot hi no haver pujat a rocacorba. suposo que la meva falta d'experiencia i preparació per aquest tipus de marxa ha fet que apretes massa fort i massa aviat i després no em veiés amb forces per pujar a rocacorba. Peró bé, ha estat una experiència molt positiva i aprofito per enviar els meus resultats.
COMENTARI DE L' EDUARD: Comentari dedicat a un personatge de pseudònim "EL CANSINO".
Ja fa uns quants anys que pedalejo entre força d'altres coses. Apart, tinc trenta-quatre anys, i tot i que sóc jove ja he vist força coses.
Primer vull que quedi clar que la gent és molt diversa i que n'hi ha que t'entren i d'altres que no.
El problema és quan un personatge "EL CANSINO" no només no entra a un pilot d'unes trenta persones si no que les trenta es voldrien fer callar o en alguns moments fins i tot, pel cap baix, que punxés les dues rodes amb pneumàtic estripat i tot, no fos cal que algú que no el conegui li deixés càmeres.
LA HISTÒRIA DEL CANSINO ÉS LA SEGÜENT: - 17/05/2009, 3a Les Goges La desgràcia comença arribant a Montagut, quan al pilot en què anàvem uns trenta s'hi afegeix el dorsal 187 a les "EL CANSINO" com ell mateix es bateja. La seva carta de presentació: "VENGA AHÍ DELANTE, QUE VAIS PARADOS". Ell està clar,a roda i ni parlar-ne de relleus. Jo li comento que si va al davant veurà que hi toca l'aire, que si vol passar... Respon que "YO VOY BIÉN A RUEDA. VENGA QUE VAIS PARADOS, VOY EN EL HUMBRAL... HUMBRAL DE LA MUERTE. VENGA QUE SOY UN VIEJO, GORDO I QUE FUMA". En poques paraules: la mare que el va parir!! Ho haurieu d'haver vist. Els qui no vam poder reprimir-nos primer li vam dir que la broma ja estava bé, però ell va començar a cridar "CANSINO, SOY CANSINO!!!" Al final el vam engegar a la merda en bones paraules.
Però no és tot, a part de pesat i gran ciclista va demostrar saber-ne molt. Pujant a Santa Margarita, a roda i incordiant des de Tortellà, decideix fer un atac i anar a buscar un petit grup del davant. Quin ciclista! Si el veu l'Astana el fitxa per l'Armstrong i tot.
Per sort no el vaig veure més fins l'arribada a Rocacorba. Estava fet caldo jo, si nó li hauria fet una petita empenta involuntària per la rampa del parapent.
La part positiva van ser els amics de bici Oci amb qui vaig fer el recorregut i el suport d'en SISU a les rampes finals, que em van acabar d'animar.
Gràcies amics de Bici Oci i gràcies "Cansino" per no veure't mai més.
La Casa de Camp es va passar al verd! Amb la segona plaça assegurada, la sorpresa va arribar amb l'alemany Moritz Milatz que acabava en tercer lloc i adjudicant-se, per primera vegada en la seva carrera esportiva, una plaça en el podi. Per a l'alemany de l'equipo Multivan Merida aquesta ha estat una carrera de constant remuntada, ja que al final de la primera volta es trobava en la 10ª posició. Amb aquests resultats, l'equip Multivan Merida manté i reforça encara mes el seu llideratge en la general per equips en la Copa del Món de ral·li, estenent el seu avantatge sobre el segon classificat fins als 90 punts. La pròxima carrera tindrà lloc a Canadà a la fi del mes de Juny, esperem que els nostres corredors continuïn en la línia a la qual ens tenen acostumats. MERIDA BIKES.
